MPPOUM Ca l’Antic

L’ordenació proposada accentua, al voltant de l’edifici, la continuïtat volumètrica, i elimina la presència de mitgeres vistes per tal de convertir el cos principal de Ca l’Antic en una veritable excepció dins el teixit que l’envolta.

Es dóna un final als edificis que acaben amb mitgera a la parcel·la de Ca l’Antic. Es recull l’alineació de vial i la del pati d’illa i se’ls dóna continuïtat cap a l’interior de la parcel·la. La planta baixa es permet que entri en contacte amb l’edifici protegit, per tal de soldar-lo al teixit urbà existent i donar una certa continuïtat a l’alineació de vial. A més, aquesta trobada és coherent amb el fet que el volum principal de Ca l’Antic té les dues façanes a interior de parcel·la, amagades per la presència dels dos volums annexes.
Les plantes pis, giren abans d’arribar al cos principal, per tal de reconèixer la singularitat del mateix i explicar-ne el seu caràcter d’edifici aïllat.
L’alçada reguladora, doncs, es fixa en relació a les edificacions veïnes, i s’aconsegueix d’aquesta manera la continuïtat pretesa al voltant de Ca l’Antic.